ANY NOU, WEB NOVA

ANY NOU, WEB NOVA
Ens traslladem a almoines.compromis.ws

dijous, 30 de juny de 2011

Una reflexió post-electoral


DOCUMENT DE REFLEXIÓ:

Anàlisi i Reflexions

El món matemàtic és dòcil, subjecte a estrictes lleis que ens porten de forma ineludible a una resposta, que de vegades el món social comença a enrevessar, a sotmetre a mil i una reflexions, amb l’ànim que la resposta ens satisfaga.

Posats a enredar la madeixa matemàtica, ens empenyem en demostrar que dos i dos normalment no solen ser quatre i ens apliquem en demostrar-ho. I en aquest punt és on podríem començar a reflexionar entre la diferència del món dels nombres i el món de les persones.

En les eleccions de 1999, els partits de dreta a Almoines amb un 40,48 % dels vots el PP i 8,9 % U.V. (49,38 % del total) conformaren govern en obtenir cinc regidors sobre el total de nou que composaven el consistori. En l’oposició quedaven el Bloc (23,33 % dels vots) 2 regidors, E.U. (11,95% dels vots) 1 regidor, PSOE (11,38 % dels vots) 1 regidor.

Les eleccions de 2003 no van suposar un premi a la gestió d’Antonio Olaso i el seu equip. El PP quedava amb 28,35% dels vots i 3 regidors, la U.V. no es va presentar i AIA, amb un 10,16 %, sols aportava un regidor. La resta de les llistes amb una tendència contrària, obtenien conjuntament un 61,49 % dels vots i cinc regidors, distribuïts així: PSOE 26,54% (2 regidors), Bloc 20,94% (2 regidors) i Entesa 11,97 % 1 regidor. El món matemàtic dia que era lògica una entesa que aunara programa polític i nombre de regidors i així ho demanava el món social a través del seu vot. La fórmula de repartiment de l’alcaldia, novedosa al poble, va donar fruits positius o així al menys ho va entendre el poble d’Almoines.

Les eleccions de 2007 van referendar la satisfacció dels votants a la gestió d’aquest tripartit: Bloc i Entesa esta vegada units en una nova llista: Compromís, sumaren un 38,24 % dels vots (5,33 % d’augment sobre l’anterior consulta electoral), i la llei d’Hondt els donava 4 regidors, mentre el PSOE, alcançava el 37,11% dels vots (10,57 % d’augment) i obtenia 3 regidors i el PP, tercer en discòrdia quedava amb tan sols un 23,22 % dels vots i dos regidors, tornant a perdre un 5% del seu electorat.

Una sola legislatura (2003-2007) i la bona gestió realitzada, havia permès afiançar el vot de la coalició fins al 76 % de l’electorat. Semblava molt fàcil que una nova aliança entre els partits guanyadors, aquells que el poble havia premiat amb un recolzament massiu a les urnes, regiria a la localitat els següents anys i es repetiria la novedosa fórmula de l’alcaldia compartida.

Però sembla que en política, la lògica no existeix i si altres inexplicables magnituds que la majoria no solem entendre. Com que funcionava bé segons el poble, calia trencar-ho, i així Compromís (38 % del vot) va governar en minoria en la llarga travessa de la darrera legislatura. L’èxit conjunt, era capitalitzat per un grup i no pel conjunt. Draps bruts que en totes cases hi ha, semblava que era l’única herència de l'anterior equip de govern. Massa egos. PP i PSOE formaren una estranya aliança en l’oposició, que intentava entorpir qualsevol tasca de govern. Una vegada més el poble no entenia el que passava, es radicalitzaren postures i sols es sentia víctima d’aquesta guerra de declaracions i personalismes.

Les darreres eleccions de 2011, tal vegada, donen una resposta a eixes incongruències. El PP en la cresta de l'ona nacional que arrasa a tot l’estat, ha recuperat un 9,6 % dels vots respecte a les darreres eleccions de 2007, suficients per a obtenir una majoria simple com a grup (492 vots, 32,84%, 4 regidors), però clarament insuficients per a decantar la voluntat d’un poble que majoritàriament (982 vots, 67’16%, 7 regidors), continua pensant en contra. Tornem a una situació semblant a la de 2003 en quant al món matemàtic, però sembla que estem molt allunyats en l’enteniment polític i social.

Tan complicat és sumar? Hi ha tanta mesquintat que no podem compartir en igualtat? Sols ens mirem el melic? Cal quedar-se tort per deixar cec a l’altre? Un grapadet de vots pot canviar tantes voluntats conjuntes? Jugant a mags, tres vots més a EU, els donaria un regidor que perdria Compromís. Un pocs vots més de Compromís, els haurien permès la majoria simple, però tot això són especulacions que ja no poden fer variar els resultats.

Ací és on demanaria a eixa gent depositària de la majoria de la confiança del poble d’Almoines, eixa que tenia la fórmula de l’èxit en la mà, que obliden personalismes, que reflexionen sobre els fets i que recorden que són els gestors de la voluntat d’un poble i que si no són capaços d'entendre-ho, si no són capaços d’arribar a superar els egos, sols ens queda demanar el nostre Document Nacional d’Indignació perquè ni a nivell local podem entendre tan poca tolerància, tanta falta de diàleg, tanta falta d’enteniment i tanta falta de qualitat política.

Un indignat. Almoines maig 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada